Me deies, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada,
però no hi estàs de mi:
serà d’un altre fadrí
que amb paraules t’ha campada.

Sa meva al•lota passada
no em mira, en encontrar-mè.
Jo li he de dir, en veure-lè,
si gens d’honra li he llevada,
que se demostra picada
la jove, i no sap de què.

Mon pare és a l’hospital,
i jo, que estic de xalesta!
Vaig an es ball cada vespre;
que gemec es qui té mal!