S’estimat és a llaurar
a sa rota d’Alcoraia;
jo voldria ser sa paia
que es parei s’ha de menjar.
Damunt la pedra del vas
amb lletres d’or vaig escriure:
Jo som morta per amor,
i qui té amor no pot viure.
Mu mare em va dur a Sant Blai
perque aprengués de rallar,
i ara m’hi vol tornar
perque diu que no call mai.