Es pobres dins ses presons, garrida, són qui pateixen com era sa nit regoneixen ses garroves d’es grillons.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Presó i càstigs
Sóller
2550
III
Jo no em cans de demanar sa llicència si és venguda. ¿Que se deu haver perduda o negada per dins mar?
No t’estiris ni t’arronsis p’es carrer de s’Hort Daviu, perque hi ha un potecari petitet, que sempre riu.
Frissava que fos migdia, i no era per dinar: jo hi era per demanar noves de vós, vida mia.