A Ciutat éreu ahir,
bona amor, i no vos vaig veure;
ja poreu pensar i creure
que era un dia trist per mi.

Que sou de desgraciades,
senyores de Felanitx!
Perque es senyors més rics
se casen amb ses criades.

Si sa lluna se fos posta,
ja no daria claror:
ramellet de gran valor,
que, tant de sí com de no,
me n’heu de tornar resposta.