Es pescador se queixava perque es peix valia poc, i es belitre de s’al•lot p’es camí descarregava, i es millor li despatxava, i es dolent valia poc.
Pescadors
Deià
Voldria tornar cigala en venir es temps de segar i estar a s’ombra i cantar: en el món no hi ha més gala.
Carabassa m’han donada, carabassa menjaré; la m’han donada molt grossa: no sé si la’m ’cabaré.
Jo no tornaré segar a jornal ni a escarada: l’any qui ve seré casada i s’homo me mantendrà.
