A dins Sóller, com estram,
trobam un convent de monges.
Si no fos per ses taronges,
se moririen de fam.
En Juan de can Aí
i En Toni de s’Ermita
se’n van sense jac a missa
i, de passada, a can Guixa,
a visitar En Xelí.
Déu mos guard d’un “ja està fet”
en qualsevol cosa sia.
Ninguna cosa s’aguia
sense sal, sino sa llet.