Jo sent renou de sarments
i de llenya forastera.
Com vagi a romandre a s’era
bé m’esmolaré ses dents.
Per sa muntanya hi ha neu
i per Campos calabruix;
des d’aquí veig un cambuix
que alegra el coret meu.
Adiós, columnes fortes
del castell de Montjuí!
Estimada, feis per mi
unes sentències molt tortes.