Casi estava de llogar
una casa dins Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Mu mare sol dur gipó
com Sor Tomasseta, igual;
vel redó i davantal,
sabates sense tacó.
Si a Muntanya vos n’anau,
lo meu bé, devertiu-vós,
i, si feis altres amors,
pensau en ses que deixau.