Cadireta de Betlem,
hi va anar un xerafí.
-¿Em voleu mostrar es camí
per anar a Jerusalem?
Jo som escapaç de fer
coses que Déu no farà:
jo puc convidar a dinar
un germà, i Ell no en té.
Ella reia i jo reia:
no m’ho poria pensar
que me n’anàs a llaurar
i no me’n dugués sa reia.
I sa meva amor me deia:
-Ja pensaràs a tornar!-
Com no hi ‘via de pensar,
si no me’n duia sa reia!