Si vesses es gust que em dóna
quan te veig, cara de sol!
Com si em dassen un bunyol
fred, de pasta de cerol,
ruiat de suc de llimona.
Vós sou taronja de gra
d’a pesseta sa dotzena.
Vós, de nom, sou Magdalena.
Que de sol i de serena
a un fadrí feis passar!
No hi ha estrella com sa lluna
p’en sa nit donar claror,
ni sol amb més resplendor
quan el fa devers la una.