Biniaraix, un pujol,
reietes i capamuntes,
duen faldetes amb puntes
i sabates de xarol.
Voldria, esser aucellet,
tenir ales i volar,
i me’n ‘niria a posar
dalt lo teu cap, ramellet.
Jo sempre les me bec plenes,
però davant tu no gos;
ramell de principals flors,
jo regaria es teu cos
amb sang de ses meves venes.