–Es mal de l'amor no mata,
emperò fa estar malalts.
–Calla, calla; tu no parls,
que tenc lo meu cor que esclata!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Felanitx
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Anatomia, Desamor i ruptura, Mort, Passió i enamorament, Salut i malaltia, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1418
Volum
I
Núm de pàgina
104
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Si estau una altra setmana,
Miquelet, sense venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tradicionari de Mallorca
