Es major consol que tenc, plorar com som tota sola. Miquel, ningú me consola més que Déu omnipotent.
Sofriment per amor
Sóller
Abandó i desencís, Desig, Déu, Soledat, Tristor
7a7b7b7a
Mixta
4
Estimat, pena em donau, o a lo menos, cativeri; jo volria esser a s’imperi mon bé, d’on estudiau.
S’amor fa que par que senta trepig, però no arribau. Jo no sé com no donau consol an es qui llamenta.
Jo no tenc fetge ni lleu ni cap ni uis per mirar des que te’n vares anar, estimat, de dins Sineu.
