Es joves han reparat
lo que duen ses fadrines:
duen randa a ses camies,
llavò mocador brodat,
es monyo ben estufat
i sabates amb botines.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Artà
120
II
-Novia, digau què val.
-Jo ho diré; no estaré gaire-,
respon Na Catalina-Aina-;
cada coixí, un real.
Sa meva dona m’enyora,
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat,
i jo damunt s’empedrat
a baix de sa menjadora.
Dares s’amor, Montserrada,
an En Jaume d’es Racó,
i la té tan respectada
com l’hòstia consagrada
que un capellà l’ha posada
patent a l’altar major.