Es gelats i confitures
no bastaren per tothom:
p’es músics, un tros perhom;
per pagues, ses llepadures.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Convidats. Hostes. Obsequis
Llucmajor
165
III
Un coní n’és perseguit
com una al•lota garrida.
Tothom li cerca sa vida
tant si és gran com si és petit.
¿Vols-m’enfilar una bufa
a’s cap damunt un garrot?
¿Qui és aquest endiot
qui sense plomes s’estufa?
-¿Que et fan menjar llevat agre?
Jesús, que estàs de torrat!
-Si em `guesses vist l’any passat!
Saps que estava de més magre!
-De sa carn que et trobes ara,
¿encara et feien llaurar?
-No em deixaven aturar
sols a fer una fumada.
-¿No menjaràs una mica
i llavonses tendràs set?-
I ell diu:- Jo no crec
porer arribar a sa pica.