Un homo, en esser casat,
ja no l’alegren guiterres,
sinó unes bones terres
que li facin un bon blat.
Un aucell de branca en branca
boteja i va generós.
Estimat, ausent de vós,
tota s’alegria em manca.
A’s Puig de Randa ni Cura,
Gràci’ ni Sant Honorat,
a Llucmajor ni Ciutat,
no hi tornareu, per ventura.