Era moreno mon pare
i cremat ’gué de morir
perque jo nasqués, i ara
també me cremen a mi.
La llenya i el carbó.
En aquest lloc retirat
tal belluga se mogué,
i es batle ben entonat
fins i tot comparagué.
S’ajuntament darrere ell,
amb sa casaca posada,
menjaven una panada
tots allà fora capell.
Un temps li volia bé,
i ara ja me fa nosa;
per avorrir una cosa,
l’han d’encobeir, primer.