Tres persones i un sol Déu
hi ha, reals i distintes.
Catalina, enc que te pintes,
En Jaume no serà es teu.
Mu mare, es guerrer no em dóna
una hora d’espai. M’ha dit:
-Tant de dia com de nit,
sempre an es foc ationa-.
I jo sé, i ja fa estona,
turmentant una persona
li fan dir “sí” qualque pic.
Marit, no estigues gelós
d’una fruita que no es gasta:
no és res si un altre la tasta,
mentres n’hi haja per vós.