Set mil llanxes carnisseres
armades de mil canons
feren frente a tres pasteres,
no en tiraren cap a fons.

Augmenta la pena mia
dins un foc abrasador,
i encara, per més pitjor,
el qui pot apagar-ló
hi posa llenya i l’atia.

–Bon vespre. ¿Com va? ¿Com és?
¿No em donareu qualque cosa?
–Jau, vet aquí una rosa;
sempre deis que no us don res.