Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Com te vaig sentir cantar,
la sirena em pareixia,
i em pensava que s’obria
es puig gros de s’Estepar.
Estimat meu, per això
no havies de fer mudança,
que en fortuna i en bonança
navega el mariner bo.