Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.
A sa barraca hi ha nius,
un a dins cada forat.
Mu mare, ¿que en voleu cap,
d’apagador de calius?
Per verba, fan es roters
un qualsevol estropici,
bé saben que es perjudici
el volen pagar amb doblers.