Es dia que em vaig casar
vaig fer enciam de llagosts.
No n’havia menjat mai
que pegassen tants de bots.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Puigpunyent - Galilea
127
II
Per tu, Francina Martí,
un homo varen matar;
ja ho va dir en Macià:
com sa pedra va tirar,
es cervell li va botir.
Espolsa’t aquestes ceies,
que les dus brutes de pols.
Dónes entenent a molts
que tens pessetes a rois,
i devers ca teva es pois
hi van a eixams com ses beies.
En es capell duràs borles
el temps que seràs fadrí.
Tan possible és casar-t’hí
com arribar a posseir
sa rectoria d’Esporles.