A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
L’amo En Monjo sap com és.
S’anar de dones castiga:
com curen una ferida,
llavò s’altra reverdeix.
On campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿Ara plores –antes, antes!-
com veus que no hi ha remei?