Sempre som aquella que era;
jo no mud per cap fadrí
enc que estigueu a venir
cent anys, alegria meva!

M’he de comprar vestit negre
per dur dol de s’estimat;
si de venir s’és deixat,
sa bonança és qui l’aufega.

Que ets de guapa, Catalina!
Jo mai t’acab de mirar!
Com ta mare t’engendrà,
¿a on degué anar a cercar
aqueixa llavor tan fina?