Vós sou causa, bona amor,
de la meva mala sort:
quan veis es temps que ve tort
perque jo no arribi a port,
pregau que hi hagi maror.
- Tu qui saps de lletre prima
i n’ets estudiant nou,
de messions te pos un sou
que no endevines es sol
dins es mes de juriol
quantes de llegos camina.
-¿Saps què em va dir En Jordi Mas
un dia que else comptà?
Que tantes n’hi va trobar
com grans d’arena a la mar;
i si d’ell no et vols fiar,
ves-hi tu i les comptaràs.
Roseta, no m’ho pensava,
com aquest roser sembrí,
que un altre et 'gués de coir,
jo que tant te cultivava!