De guerreres ne tenc dues;
remirada hauré d’anar:
m’arribaran a comptar
de ses faldetes ses rues.

Sa guerrera, perque és curra,
me deverteix s’estimat.
Com prou l’haurà festejat,
devertit i ben honrat,
serà sa meva ventura.

Jo no me cans de mirar
s’enfront d’aquesta tafona,
perque qui hi habita em dóna
més aliment que es menjar.