Tan ditxós me trob, garrida,
estant an el teu costat,
com un mort que està enterrat,
que Déu ja l’ha judicat
i li torna donar vida.

Guerrera, jo et vénc a dir
dos mots de la veritat:
que En Juan està cansat
de venir darrere mi.

A dins es camp de Lanzell
no hi poren anar amb carrosses,
perque ses ombres més grosses
són ses ales d’un capell.