¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatasses cavant
i que no menjasses tant,
que sa farina va cara.
Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.
¿ Què és allò com un ventai
que a la garriga verdeja
i per la casa culeja
molts de pics sense aturai?
Una granera.