Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
191
Volum
II
Altres cançons relacionades
Som un pobre estudiant;
no puc aprendre de lletra:
vós ne sou causa, amoreta,
que em ballau l’aigo davant.
Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.
Na Maria de Son Mas
sap tocar ses xeremies.
Tum-tum, ¿que les sonaries?
Tum-tum ¿que les sonaràs?
Tradicionari de Mallorca
