Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Santa Margalida
191
II
Som un pobre estudiant;
no puc aprendre de lletra:
vós ne sou causa, amoreta,
que em ballau l’aigo davant.
Un fadrí enamorat,
com és damunt es portal,
respon i diu: -Jo em sap mal
tan prest haver-me aixecat.
Si tu vols, clavell daurat,
festejaremp’es corral.-
La jove respon lleial:
-Si ets d’es meu natural,
hi pots venir descansat,
però jo tem, estimat,
que no em vulgues fer es dogal.
-De mi no esperis un tal;
¿que encara no m’has mirat?
Jo ja veig que dus bondat,
però et tenc de dir, estimat,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi es majoral.
Na Maria de Son Mas
sap tocar ses xeremies.
Tum-tum, ¿que les sonaries?
Tum-tum ¿que les sonaràs?