Mu mare no ho vol, no, no,
que festeig per sa finestra;
emperò p’es finestró,
Juan, vine cada vespre.
No te fiïs de cap homo
encara que el vegis plorar:
que prometen i no donen,
just com el dimoni fa.
Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
ses cabres s’hi fan orades.