Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.

Jo veig En Vermei qui ve
p’es portell de Na Cerdana,
vermei com una magrana
coïda de magraner.

Sa mare vol una nora
que tengui molts de faldons,
perque es seu fii, de calçons,
en té dos de llista nova.