¿Que no saps, Jordi Catiu,
ses noves que s’han passades?
Que a Ciutat, per ses murades,
hi ha banderes posades
que et demanen mort o viu.
Ja sé que estàs en tortoi
sa meva amor si m’augmenta:
el qui tendrà mal de ventre
haurà de passejar sempre
un paneret de fonoi.
Cara de sol resplendent,
¿guerrer fii d’amo m’has dat?
¿Jo, saps què havia pensat?
Que l’engegasses rabent;
jo seguiré sa corrent
com si res mai fos estat.