Jo tenia un moixet magre
que se moria de fred.
Da-li cebes, Mateuet,
que a mi, qui la’m fa la’m paga.
Canta fort, que cantes bé,
que sa teva veu m’agrada.
Si dius que estàs costipada,
medecina per tu sé.
Com canten los senyors grins,
amb sa llengo dins sa boca!
Maleït sigui sa rota,
fora lo que hi ha dedins!