D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.

Senyor batle, ja pot veure
que es menaçar és per demés:
que mentres hi hagi tassers
i a sa butxaca doblers,
mal de fer és aturar es beure.

-Ja direu an En Lleó
una paraula secreta:
que un homo que no sap lletra
no pot esser glosador.
-Si aquesta no la trec neta,
altra cançó no faré.
Direu an es coremer
que en el món va esser primer
s’enteniment que sa lletra.