-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus: tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.
Que estaràs de regalada,
Colometa, amb En Capbaix!
De tant en tant miraràs
a on cau sa bastonada.
Tu me daves faves, faves,
i jo no n’era afectat:
si me daves peix trempat…
si me’n daves, si me’n daves!