En Serra i es Coix
i En Coll de Deià,
tots dos se pensaven
dur-mos a tancar.
Es sol surt i fa sa via
i en es ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Vida mia, des que sé
que jeis a un llit malalta,
nit i dia no faç falta
de pregar a un sant i s’altre
que us adobeu, si convé.