Ho sentia d’es carrer,
lo que li deia sa mare:
-A tots fé-los bona cara:
que et duguin molt, i ´xa fer!

No menj brossat ni formatge
ni llet, i em fan munyir:
llaur sa vinya i no bec vi.
¿Com no m’han de fer avorrir
s’estar llogar de missatge?

Madona, es carro ja passa,
ja és hora d’anar a dinar.
Sa tasca que m’heu donada,
ja l’acabaré demà.