Enguany no és any de roïssos;
tot ho hem de trobar bo.
De senyors més rics que jo
van p’es camp cercant colissos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam, desanament
Poble
Manacor
Núm de glosa
184
Volum
III
Altres cançons relacionades
Guapa sou com un fil d’or,
amb una color que mata.
Vós sou la jove més guapa
d’es terme de Manacor.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Ses dones d’avui en dia,
ja no se’n poden fiar.
Homo, alerta els has d’anar,
perque es seu cos du mal signe.
Tradicionari de Mallorca
