Estimat meu, si no mudes,
ets es més dolent del món:
ton pare i ta mare són
enconats de llet de judes.

Des que t’he deixat, amor,
no he tengut més alegria;
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.

Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
a sa Clova d’es Pont d’Inca.