Oh estimat, que anau de coix!
¿Que heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia
olor de carn que pudia,
i devíeu esser vós!

¿Que no saps què em vares dir, en aquell cantó de caixa?
Que jo era paret baixa
per haver-me de servir.
Si dius que som paret baixa,
per tu no cal remuntar.
¿O et pensaves alcançar
un fii d’es comte de Raixa?
Un fii d’es comte de Raixa
tal vegada no et voldrà,
i t’hauràs d’aconhortar
amb una paret més baixa.

Rosalí, ¿voleu amor?
P’es camí en troben, morena.
Vós, pensant donar-me pena,
no teniu festejador.