Altres cançons relacionades
Un homo casat no cerca
més que sembrar i coir;
i vós, com éreu fadrí,
vetlàveu fins es matí
i sols no sabíeu perque.
Qui molt ralla, sovint s’erra:
preniu aquesta de mi.
Dues destrals a un pi,
de cop lo tiren en terra,
i si sou dos que em feis guerra,
també m’hi tendreu a mi.
No se fa per interés
una volta com aqueixa:
ets ous que no han de néixer,
els heu de dar an es salers.
Tradicionari de Mallorca
