Encara que em veis anar amb brusa manacorera, tateix som felanitxera i habitadora d’Artà.
Artà
Jo no m’era feta mai a lluny de vós, mu mareta; donau-me sa gonelleta, es gipó i sa manteta que em costa tant de trebai.
Una oveia bedega, sedega, ha fet un menet sedec, bedec, llanat, llanut, de cap a peus ben pelut.
Rotlet, rotlet del pa amb dineret, que estàs ben pagadet.
