Los abres d’aquí davant,
val Déu que són de ditxosos!
perque veuen, cada instant,
vostros uis, mirais hermosos.
Si mudes, jo ja he mudat;
no et pensis m’haja torbada:
estic tan enamorada
com si mai 'gués festejat.
Maldament mai dugui randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella sigui gallarda,
de la resta me n’afluix.