Mu mareta té una perla
i la té baix d’es gerrer,
i com sent un foraster,
balla sa tarantel•la.

Tan desmanyotada et trob
que casi no gos dir-t’hó:
amb cent quintars de carbó
encès, i un ventador,
tu no ets capaç de fer foc.

Una hora passat migdia
venia d’allà Consei.
¿No saps què em dóna alegria?
Es un qui va tot lo dia
llaurant darrere un parei.