Toca a sa porta amb sos dits
i obriràs, si està empès.
Si la jove diu: “¿Qui és?”
respon i dius: “Anem-hí!”
No hi ha ombra més espessa
que sa torre d’un molí.
Faves ’vui, faves ahir:
són massa faves, mestressa!
Tot lo dia sent cridar:
-Mu mare, mu mare mia!-
Qui la té no la coneix,
i qui la perd, la sospira.