Me convendria llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.