–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!

Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.

Perdonau de la tardança
del temps que no som vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Tanta tristor i enyorança
m'han privada la salut.