A aplegar busques, Mateu,
que ara ve sa primavera;
tu seràs colomí meu
i jo colomina teva.
Per menjar tenc sa cuiera;
per pastar, abans, pos llevat.
Al•lota, jo he acabat
de correr-te més darrere.
“ Alabem primerament…”
Que ho haurem dit de vegades!
Voldria que ses panades
vos venguessen en augment.