Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Com veig que me n’he d’anar
i vós aquí heu de romandre,
és llevar-me la vianda
de què m’he de sustentar.
Ella duu rosari d’or,
una prenda que tant val,
i ha de perseguir es jornal
cada dia així com jo.