De tres metles feis es quern;
feis petites ses grapades;
menau sa gent a morrades
com es dimonis d’infern.

Jo la tenc més avorrida
que un niu que han abandonat.
Per dir-vos veritat,
sols no sé si és a la vila.

Jo em vaig enamorar d’ella
sense sebre el seu intent,
i ara jo me vaig perdent
com si fos un bastiment
que anant per mar tot s’estella.